La columna

Quan érem capitans
Que em perdone l’estimada Pàmies, amb la lectura de la qual vaig formar-me en la meua llengua, allà pels vint anys.
Però és que els "progres", va trenta anys, érem els capitans del món. Bé, si no del món sencer, sí del món jove i universitari espanyol. Ser progre gojava d’un prestigi total, a prova d’embranzides i avatars diversos. Fixeu-vos si era així, que jo diria que encara tenia prestigi... entre els fatxes!!! Sí, sí, com ho dic, ser progre vestia molt, estava revestit d’un aura magnífica, impagable.
Però avui, ser progre ha passat a ser la pitjor de les càrregues. S'empenyen a què la paraula quede obsoleta, segurament per atacar el seu contingut -progre: innovador, compromés...- que no interessa en l'època del consumisme salvatge. S'associa a trasnochado, demodé o altres adjectius que s'encarreguen de ridiculitzar-la, l'autèntica desmobilització social.
I, per si faltava quelcom, ara Cueto, ens considera analfabets digitals. Podrà concebre's major desgràcia!