valenblog

Sunday, March 05, 2006

Història d’Internet

Internet és el motor de la nova revolució digital

Història d’Internet

Per saber com va nàixer Internet, hem de remuntar-nos a l'any 1964. La que ara anomenem xarxa de xarxes va néixer de la mà de Paul Baran, de la Rand Corporation, una de les consultores de futur a nivell tecnològic més importants d'Estats Units i amb una relació molt estreta amb l'administració. Així doncs, Paul Baran va determinar els requeriments necessaris per crear una xarxa ideal d'ordinadors.

Hem de tenir en compte l'època de què parlem. Dins del context de la guerra freda, totes les activitats públiques i moltes de privades es dirigien cap a una política de rearmament. Tot plegat donava a aquest embrió d'Internet una necessitat bàsica, sobreviure a un possible atac nuclear, de manera que si una part de la xarxa quedava inutilitzada, l'altre havia de seguir funcionant redirigint els missatges i la informació cap a altres camins per arribar al destinatari. Per superar aquest escull, va idear-se la innovadora idea d'una xarxa descentralitzada. Si no hi ha un ordinador central que controla tota la xarxa, s'elimina el risc que tocant un sol punt, inutilitzem tota la xarxa. En aquella època, quan només concebien les comunicacions entre ordinadors amb un esquema jeràrquic, aquest fet va representar una important ruptura.

No va ser fins cinc anys més tard, al 1969 que el govern d'Estats Units, mitjançant l'Advanced Research Projects Agency (ARPA), del Departament de Defensa, va desenvolupar una xarxa amb aquest esquema descentralitzat, l'ARPAnet. ARPAnet connectava diferents centres de recerca, universitaris inclosos, que estaven finançats pel Departament de Defensa, perquè estiguessin assabentats dels projectes dels altres i poguessin aprofitar els avanços conjuntament.
Per evitar el monopoli de la xarxa per part dels fabricants, va definir-se un sistema de comunicacions obert i prou senzill perque fós utilitzat per una gran varietat de marques i models. ARPAnet va ser un èxit gràcies a la creació al 1974 per part de Victor Cerf i Bob Kahn d'aquest eficient protocol universal de comunicacions, el TCP (Transmission Control Protocol).
La segona revolució va donar-se al 1982, amb la transformació del TCP al Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que permetia l'interconnectivitat entre xarxes diferents. Aquest va incorporar-se al sistema UNIX, un llenguatge de programació estès per arreu del món, cosa que va permetre a ordinadors de tot el món tenir Internet a l'abast.
Fou al 1986 quan el Govern nord-americà va decidir crear la NFSnet (National Science Foundation net), que connectava les universitats i els centres de recerca d'Estats Units. Al 1990 va desaparèixer ARPAnet, que va ser substituïda per la NREN (National Research and Education Network). La NREN podem considerar-la ja com el nucli d'Internet tal hi com la coneixem actualment, ja que Internet va formar-se amb la NREN i totes les xarxes que van començar a connectar-s'hi. Quan la xarxa va fer evident que era de gran interès pel món empresarial, llavors el govern va deixar de finançar la NFSnet, i va crear una nova superxarxa acadèmica, la VBNS (Very High Speed Backbone Network Service).A partir d'aleshores, la xarxa (podríem dir-ne Internet) va passar a ser finançada per els seus propis usuaris i totalment autònoma.
Cal tenir en compte que el desenvolupament d'Internet no hagués estat possible sense el desenvolupament paral·lel de programes que en facilitaven l'ús. Com el e-mail, ideat el 1971 per Ray Tomlinson; el gopher, creat a la Universitat de Minessota el 1991 o el www, creat al CERN europeu al 1993.
El terme internet, en minúscula, s'utilitza per anomenar un conjunt de xarxes connectades mitjançant routers. Avui en dia, Internet, amb majúscula, és la major xarxa internet del món, amb una jerarquia de tres nivells, formada per xarxes d'eix central (NFSnet), xarxes de nivell intermig i xarxes aïllades.
Per acabar, podem dir que el futur d'Internet ha de ser per força esplèndid, com podreu veure a la ponència vinculada. Cada any que passa el nombre d'usuaris es dobla, i ben aviat podrem disposar a casa de sistemes de comunicació millorats, ara a l'abast d'uns pocs, que faran que poder veure la televisió, escoltar ràdio, videoconferència, rebre, programari i parlar per telèfon mitjançant l'ordinador, se'ns faça cada vegada menys estrany.

1 Comments:

At 3:11 PM, Blogger sergio m. mahugo said...

Tere, está bastante bien pero tienes que cuidar algunas cosas respecto al estilo para Internet.

Piensa que leer sobre pantalla cansa normalmente bastante. En tu caso, además, justificas el texto y no dejas ni una sóla línea en blanco.

Te recomiendo que hagas los párrafos algo más cortos. Que dejes una línea en blanco entre ellos. Que destaques palabras o ideas clave en negrita. Y por supuesto, deberías utilizar mucho más el hipertexto. Es la razón del éxito de Internet.

En cualquier caso, me parece un artículo escrito con un estilo muy didáctico. Me ha gustado.

 

Post a Comment

<< Home

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.