Llach, en forma

Lluís Llach ens deia adéu ahir des de dalt de l’escenari.
Sentint-lo, sembla mentida que haja passat tant de temps. La seua veu continua igual com sempre, de vegades tendra, suau i un moment després esclata, es trenca i atrona tot el teatre. La música ho envaeix tot, ens embolcalla, ens trasllada... Però esta vegada res podia des-fer el nus a l’estómac per si era l’última.
I la seua prosa també ens repassava, amb eixe aire seré i sorneguer, les beceroles d’una existència digna: la humanitat, la solidaritat, la justícia, l’amor...
Només ell diu així de bé les coses que molts pensem.