Mor el mestre de tots els periodistes

Si ens posem a dir a quins autors lliges –genial eixe tag: eres el que lliges- o amb quins dels que lliges t’identifiques més, qui t’agradaria ser, les coses que ha dit qui diries tu, qui és el teu pare intel·lectual... O com vulguem formular-ho. Siga quina siga la pregunta, el cas és que jo, com tants d'altres, avui sóc òrfena. M’arriba la notícia al correu via Eurogaceta: Kapuscinsky ha mort. Mestre, referent, model o ídol, clarament, per a mi, el millor periodista del segle.

Kapuscinski sempre ens remet a la unitat del món, a pesar de la diversitat de les cultures. Ens fa reflexionar sobre els grans canvis que s’han produït fora del món occidental, dels quals nosaltres no som conscients. Totes les seues obres van encaminades a posar-nos en contacte amb la realitat d'allò que, des de la nostra còmoda posició en el primer món, ens resulta totalment desconeguda. Més que de periodista, la seua tasca sembla de descobridor d’una realitat oculta. Ens vol fer conscients que, malgrat trobar-nos en “l’aldea global”, desconeixem gran quantitat del que passa al món. Per això, ens diu que és difícil trobar una metàfora més falsa que la de Marshall MacLuhan. Hem perdut proximitat, qualitat humana, capacitat i interés per la gent.

Sembla que com més avança l’electrònica, pitjor és el tracte i el calor humà.