Cardenals, poetes i periodistes

L'amic José Luis González comença etapa com a professor a la Miguel Hernández, com ell mateix ens conta al seu bloc: Cambio cardenal por poeta. I, a més de tornar-lo a felicitar i defensar la seua trajectòria coma professor, periodista i bloquer, aprofite per a intentar fer una mica d'anàlisi textual. Més que res, intentarem apropar-nos al perfum, la seducció de les paraules.

- Cardenal és un mot que ens trasllada pompa, distinció, poder, majestat, dignitat mundana, i també vellesa, els cardenals no són joves. En la nostra ment es sol associar a reunió de cardenals, conclave, tantes vegades vista a televisions i cinemes, amb maquinacions i intrigues. Els colors del vestuari hi contribueixen a reforçar, o crear, les connotacions descrites -recordem l'accepció castellana com a nafra.

I en els darrers temps, entre nosaltres, sol anar associat a quelcom destrellatat, o sinistre.

- Poeta. El poeta encarna allò pur, humil, incontaminat, etern cercador de bellesa. De tots els quefers humans, el de poeta és el més intangible, el més elevat, allà on la humanitat comença a fer-se celestial.

L'antítesi, doncs, és d'allò més interessant. Si, a més, es reforça introduït pel mot canvi, la idea queda ja totalment rodona.

Total: un bon titular.