Una alegria

Doris Lessing ha guanyat el premi Nobel. És difícil entrar en les travesses sobre qui es mereix més el guardó, alguns semblen eterns aspirants i és segur que resultarà difícil triar entre tants escriptors, tan variats estils i tan magnífiques obres, reconegudes per milions de lectors que n'han gaudit amb la lectura.
Tothom opina sempre sobre si s'han imposat les virtuts literàries o les polítiques. Doncs jo, també: m'alegra infinitament el seu guardó, per bona escriptora, per dona i feminista.
Només un 10% dels Premis Nobel de Literatura són dones. En altres matèries, percentatges encara més baixos. Com en tots els camps de la societat, on sembla que la presència de la meitat dona és anecdòtica o decorativa, i que costa de fer canviar aquesta tendència.
Recorde molt bé quan vaig descobrir Doris Lessing, a la universitat. S'acabava de celebrar l'any internacional de la dona, i semblava que les coses estaven canviant, es respirava un ambient de canvi, la igualtat es creia possible.
Però quan veig xifres: 30% menys de sou o veig l'ús de la imatge femenina en publicitat (de la model a la mestressa) m'adone que res ha canviat, que les dones constituïm una segona classe en el món i que els canvis, importants per suposat, no van més enllà d'un maquillatge. Això si parlem del primer món...

Reitere: molta alegria.