Ai, Almodóvar!

Havia de passar, jo crec que feia temps que es veia vindre, sí. I és que el nostre geni del cinema no sempre encerta, com la resta de la humanitat, que si no seríem déus o dimonis, que sé jo. Però eixe no és ara el tema. El que li passa és que no sap acceptar les crítiques, com la resta dels mortals, més o menys, Rosa Montero ho deia molt ben dit avui, però en el seu cas és més trist, més lamentable.

Pobret, després de tanta promoció tontuna, amb uns programes televisius eterns on es feia esment de cadascuna de les gracietes de les muses particulars, es reien les infinites ocurrències, genials la majoria, de l’artista i es repassava quasi pla per pla els moments “màgics”. Després d’haver-nos dosificat l’espera de l’esperada pel·lícula i d’haver-nos venut que ens trobaríem davant una obra mestra, hem anat, dòcils, al cinema, i l’hem vista. Fi del romanç.

Ai Pedro, no sempre t’ix un Volver, o un Mujeres… Però si, damunt, carregues contra els crítics, es nota més.