Gats a Toscana

No sé si són especials o no, però si sorprén l'enorme mida. El seu aire es fon amb el paisatge suau, d'enormes xiprers elevats en línia.

La Toscana enamora. I fa gana de quedar-s'hi, al solet.

Noguera ja és metge!

Metge no, doctor. 26 anyets i ja “Cum Laude”!
Ja sabíem, els qui el coneixem, que el xic era una eminència, però així i tot, toca assenyalar-ho.
Avui, José Manuel Noguera ha llegit la seua tesi doctoral –ell diu que li agrada més allò de defensar, pel bel·licisme- davant un tribunal composat, entre altres per José Luis Orihuela (eCuaderno) i José Luis Esteban (eurogaceta). El tema, la blogosfera, és clar, encara que concretada amb la seua relació amb els mitjans “tradicionals”.
La defensa, brillant, i apretada -la concisió que tots busquem-, fidel reflex, com La Azotea, de l’autor. Potser algú ha estat molt exhaustiu als comentaris i alguna dona m’ha sorprés amb una diatriba “antigènere”. Per damunt de tot, ha estat el lluïment del doctorand.
Enhorabona!

Els museus de la mort

A Florència assistisc a la frivolització de la tortura i l'extermini, en forma de museus per a turistes. N'he vist diversos, al mateix Florència i al bonic poble medieval de San Gimignano. Vaja, que de tot es pot traure euros als turistes. Els locals, cutres a més no poder, mostraven fotografies de diverses formes de mort i instruments de tortura. Tot molt edificant. O potser la seua visió resulte educativa, qui sap? Per si de cas, jo preferisc la tasca que realitza la meua amiga Lola Bouvard, d'Amnistia Internacional, sempre disposta a vindre al centre i parlar-los als alumnes d'aquestos temes. És cert que costa moltes vegades convéncer els joves que un crim atroç no es pot saldar amb una altra atrocitat.

Però com a mínim se l'escolten amb atenció i s'obri un debat interessant entre ells, que ara intentem portar als seus blocs.