Dir que
Juan Varela és probablement la ment més lúcida que es passeja per la nostra blogosfera, possiblement és poc. Podria ser lúcid i no saber comunicar-ho. Però resulta que no, que té una immensa, arrabassadora
capacitat d’anàlisi i, a més, ens ho fa arribar tot adobat, en píndoles, etiquetat, quasi mastegat, preparat perquè ho digerim de seguida. El profe perfecte.
Quan aquest senyor analitza el periodisme –
Cambiar para sobrevivir- el resultat n’és un diagnòstic dels mals de la professió però, ahí ve allò bo, sempre acompanyats de les possibles teràpies que redreçarien (o adaptarien) la professió.
Tothom vol pensar que ací no passa res. Que si ja va venir la ràdio i mira… Que si després la tele i també vam sobreviure… Tot plegat és cert, però és que, ara, no ens enganyem, el problema no és l’aparició d’un nou mitjan d’informació, o dos o tres... El problema, considerat com un tot, és la informació, el producte que està arribant al públic, i que Varela analitza tan bé al seu article.
Segons Varela, el periodisme avui se sent amenaçat. Diversos factors hi influeixen: en alguns intervenen persones (el públic, les fonts, els editors); altres són més abstractes, com ara la pròpia informació, la professió, l’opinió, la tecnologia o la saturació. L’article dóna un bon repàs a tots ells i va calibrant sempre què s’està fent malament i cap on haurien d’anar els canvis.
Pel que fa a internet, moltes possibilitats:
Periodisme 3.0., blocs, bitàcores, fòrums diversos... Però un denominador comú: el públic té la paraula i això no té tornada enrera. Com afirmava Dan Gillmor “El futur de la informació és més una conversació entre els periodistes i el seu públic”.
Ara tots tenim molta informació, i, si volem, podem compartir-la. Hem passat d’un sistema on els mitjans tenien el monopoli de la informació a altre, on el monopoli es va desfent: les modernes tecnologies ens permeten accedir a multitud de fonts, de dades, actualitzar coneixements, investigar pel nostre compte... Encara que no estiga clar si hi
haurà altres beneficiaris.
Naturalment que
el periodisme se n’haurà adaptar, clar que sí. El nou paper de vigilant dels mitjans que s’està iniciant en la societat civil no pot fer més que millorar la professió, posant un fre al periodisme de copypaste, al de les notes de premsa afussellades, a les dades poc comprovades, a la redacció apressada, a la sospita de muntatges, a la repetició del que diu la competència, a la connivència amb el poder, a la inèrcia i a la repetició... (Pesadeta m’estic fent...)
Amb un competidor tan “potent” com és internet la premsa tradicional no en té altra que elevar la qualitat. I depressa. Millorar-se o morir.
