Músics de festa

Avui, de retop, he conegut uns músics que han vingut a tocar a les festes del poble. Aquesta vegada, cosa rara, no són valencians -com sabem, els pobles valencians oferixen un impagable cantera de bandes i de grups musicals. Des de Burgos ací, demà a Valladolid, però hui, han pogut gaudir d'unes hores de platja: esto es de oro!
L'estiu constitueix per aquestes orquestres la possibilitat de guanyar-se uns euros, escassos, però sobre tot, l'ocasió de fer allò que més els agrada, tocar música.
Després, la realitat és com és, les festes major convoquen gent de totes les edats i allò més comercial s'imposa, acaben una mica farts de repetir pasodobles perquè ixquen a ballar els matrimonis majors, de la sèrie "animada" perquè tothom es desfogue o de la cançó de l'estiu actual.
En ocasions, en començar, o just abans d'acabar, o si el públic es deixa, proven a tocar allò que més els agrada, una cançó que han composat o aquella altra que fa lloir vocalista. Petits plaers que els fan estar ahí.
Són molts els grups, abans conjunts, ara més aviat orquestres de molts membres, que passen l'estiu de festa en festa, treballadors de qualsevol edat que senten la música i estan disposats, malgrat els entrebancs, a compartir-la sota un cel d'estiu.

I ara, una petició: Paquito el xocolatero!

Què volen els joves?

Segons les seues peticions de plaça en la universitat, volen ser metges.

Els recents exàmens de selectivitat i les subsegüents adjudicacions de plaça han evidenciat en tot l’estat un fenomen de pujada del nombre de sol·licituds. En els darrers dies han aparegut als diaris diverses notícies sobre els resultats de selectivitat i finalment la relació d’admesos a les diverses universitats de la comunitat valenciana. Tots destacaven la gran quantitat de demanda de places de medicina, 2577 en la comunitat, molt per davant de la segona carrera sol·licitada, magisteri d’educació infantil, amb 1752 sol·licituds. El mateix hem pogut comprovar a Catalunya, a Madrid o a Castella-Lleó.
Alguns diaris atribuïen el fenomen a la polèmica amb la Universitat Catòlica, encara que això sols serviria per aquesta comunitat o a l’efecte de crida de les notícies sobre la falta d’especialistes en la nostra sanitat, cosa que es contradiu amb l’exigu nombre de places.
Supose que, essent com és d’alta la nota d’entrada, haurà estudiants que, considerant-la fora del seu abast, no l’hauran triada en primera opció, és a dir, que el número dels qui voldrien cursar-la és encara més alt. Un altre punt a destacar és que en els darrers anys està entrant a aquesta especialitat vora un 75% de dones, mentre que els aspirants també són més en número les dones, però en una relació de dos terços, 1748 front a 827. O siga, elles tenen millors notes.
Recordem que és una carrera que suposa esforç, sacrifici -10 anys d’estudi com a mínim- i que el seu exercici va lligat a un cert altruisme i preocupació pels altres.

Així que sembla que la nostra joventut no està tan perduda!