Una alegria

Doris Lessing ha guanyat el premi Nobel. És difícil entrar en les travesses sobre qui es mereix més el guardó, alguns semblen eterns aspirants i és segur que resultarà difícil triar entre tants escriptors, tan variats estils i tan magnífiques obres, reconegudes per milions de lectors que n'han gaudit amb la lectura.
Tothom opina sempre sobre si s'han imposat les virtuts literàries o les polítiques. Doncs jo, també: m'alegra infinitament el seu guardó, per bona escriptora, per dona i feminista.
Només un 10% dels Premis Nobel de Literatura són dones. En altres matèries, percentatges encara més baixos. Com en tots els camps de la societat, on sembla que la presència de la meitat dona és anecdòtica o decorativa, i que costa de fer canviar aquesta tendència.
Recorde molt bé quan vaig descobrir Doris Lessing, a la universitat. S'acabava de celebrar l'any internacional de la dona, i semblava que les coses estaven canviant, es respirava un ambient de canvi, la igualtat es creia possible.
Però quan veig xifres: 30% menys de sou o veig l'ús de la imatge femenina en publicitat (de la model a la mestressa) m'adone que res ha canviat, que les dones constituïm una segona classe en el món i que els canvis, importants per suposat, no van més enllà d'un maquillatge. Això si parlem del primer món...

Reitere: molta alegria.

Cardenals, poetes i periodistes

L'amic José Luis González comença etapa com a professor a la Miguel Hernández, com ell mateix ens conta al seu bloc: Cambio cardenal por poeta. I, a més de tornar-lo a felicitar i defensar la seua trajectòria coma professor, periodista i bloquer, aprofite per a intentar fer una mica d'anàlisi textual. Més que res, intentarem apropar-nos al perfum, la seducció de les paraules.

- Cardenal és un mot que ens trasllada pompa, distinció, poder, majestat, dignitat mundana, i també vellesa, els cardenals no són joves. En la nostra ment es sol associar a reunió de cardenals, conclave, tantes vegades vista a televisions i cinemes, amb maquinacions i intrigues. Els colors del vestuari hi contribueixen a reforçar, o crear, les connotacions descrites -recordem l'accepció castellana com a nafra.

I en els darrers temps, entre nosaltres, sol anar associat a quelcom destrellatat, o sinistre.

- Poeta. El poeta encarna allò pur, humil, incontaminat, etern cercador de bellesa. De tots els quefers humans, el de poeta és el més intangible, el més elevat, allà on la humanitat comença a fer-se celestial.

L'antítesi, doncs, és d'allò més interessant. Si, a més, es reforça introduït pel mot canvi, la idea queda ja totalment rodona.

Total: un bon titular.