Dan Rather

Una persona marcada per la confirmació de la sospita, pot deixar les seues reflexions sobre la professió? Amb quina credibilitat compta?
El famós periodista va ser expulsat per la CBS per haver propiciat un fals panorama de l'estada del President Bush, aleshores candidat, a l'exèrcit. En l'entrevista que publica Periodista Digital realitza unes encertades precisions sobre la premsa i el seu paper davant el poder polític.
Segons Rather es produeix un cercle viciós nefast, capaç de desvirtuar la professió: a menor vigilància dels mitjans amb el poder, menor confiança de l'audiència i a menor confiança, disminueix la capacitat dels mitjans per enfrontar-se al poder.
La reflexió és suculenta, malgrat venir d'una font qüestionada, amb altre affaire anterior, el dels inexistents soldats de Vietnam que denunciaven la violació dels drets humans.
Quan un periodista menteix, i es demostra, fa un gran servei a allò que volia atacar. La credibilitat és l'única arma en la lluita mediàtica.

Dubtes i certeses del periodisme digital

L’autora analitza el futur d’internet a través de les ponències d’uns congressos celebrats a Osca i Londres fa poc. L’avanç exponencial dels mitjans digitals, tant en forma de diaris com de blogs, fa que l’expectació haja estat molt gran en els dos casos, i que gran quantitat de periodistes hi assistiren.Les certeses de què parla el titular fan referència al futur digital, mentre que els dubtes, segons Domínguez és com fer-ho. Una reflexió interessant consisteix a què els lectors d’internet estan canviant els hàbits sobre com ordenar la lectura de notícies i això està fent adaptar-se als mitjans digitals. Altra, relativa al periodisme ciutadà, ens mostra que tothom en parla, però que el referent sempre n’és un de sol:

El googling

En Internet s’amuntonen múltiples possibilitats de recerca de dades personals. Hi pot haver gran quantitat d’interessats en accedir a elles. Les dades personals poden ser molt abellidores per a particulars.
Com d’interessant pot ser averiguar els gustos del teu nou capo? O saber quants diners es gasta una persona, quines marques mira, quins llibres llig?
Tot això pot tenir també una quantificació económica, en funció dels interessos en joc. Asusta pensar en el rendiment que una asseguradora pot traure a molta de la informació personal que es pot rastrejar en la red.
El googling ens està amenaçant. I no acabem de trobar-hi defenses eficaces.

La web semàntica

Serà aquesta la solució capaç d'alfabetitzar en les noves tecnologies a la població. Supose que la solució no tardarà en conéixer-se, però també sóc una mica escèptica i pense que tot allò que ara ens sembla tan novedós, tan definitiu, potser l'any vinent està ja superat.
Velocitat de vertigen en els canvis informatius, com la que ens permet la inserció d'aquest vídeo meravella de la natura

Tendències suïcides

Avui és un dia històric. les noves formes de comunicació social triunfaran i, per fi!, podrem gojar d'una gran moguda, lliure, solidària, ciutadana... Que bé! I és que no hi ha res com la llibertat... Però clar, per a fer despesa.
En fi, sobre modes, tendències socials i el signe dels temps, corren farcits tots els diaris. Sobre gustos, colors...
Però atenció: la cultura de la borratxera produeix dependència... I cirrosi.

CEU i dia de la dona treballadora

Un any darrere un altre observe el buit d'activitats que aquesta universitat dedica a la jornada. La veritat és que entre tants futurs, sobre tot futures, periodistes, sobta no trobar alguna referència, algun escrit o algun comentari.

En fi, sóc jo l'única que ho pensa?


Un article interessant


En el mito de Europa, artículo de Margarita Fuster en esElx.com, del 07/03/2006
En el Mito de Europa, Europa, hija del Rey de Fenicia, es raptada por Zeus, metamorfoseado en toro (la agresión es simbólicamente clara) y llevada a Creta, donde acaba casándose con el Rey de Creta, de quien saldrá la dinastía de los Minos. Las violaciones y el sometimiento de la mujer están, pues, en el origen de nuestra cultura, y serán aceptadas por los intelectuales sin ningún sentido crítico.
Rousseau, en pleno Siglo de las Luces, al establecer los principios generales que todo marco político debe respetar, parecido al orden natural, donde todo "hombre" es igual y libre, excluye a la mujer, porque la mujer es naturaleza (un concepto pre-ilustrado de naturaleza, a la que hay que controlar y domesticar). En clara incoherencia con sus principios filosóficos, afirma la desigualdad natural entre los sexos.
Hay que esperar a 1869, año en el que por primera vez, Stuart Mill publicó el ensayo sobre "La sujeción de la Mujer" donde afirma que "el principio que regula las relaciones entre los dos sexos es injusto y consiste en la subordinación legal de un sexo a otro, " que "surgió simplemente del hecho de que desde los más remotos tiempos de la sociedad humana, cada mujer, debido al interés que el hombre ponía en ella y a la vez a la inferioridad de su fuerza muscular, se encontraba en un estado de esclavitud respecto a algún hombre.. . y las leyes convierten lo que no era más que un hecho físico en un derecho legal."
Pero no es una dominación basada en la fuerza (que muchas veces si lo es), porque las mujeres la aceptan y no se quejan, "sus amos les piden no sólo obediencia sino sus sentimientos, no quieren una esclava sino una favorita. Y se les prepara para ello por medio de una educación específica". Es entonces cuando según Simone de Beauvoir, se convierte en el "segundo sexo".
"El segundo sexo" es el Ensayo más importante que se ha escrito desde una teoría de la liberación de la mujer, desde el feminismo. Es una concepción igualitaria de los seres humanos, hecha por una filósofa existencialista: la mujer no nace, se hace. Y tiene que construirse a sí misma y recuperar la responsabilidad que el hombre ha asumido por ella, lejos del arte de "pescar marido" o del sometimiento a sus "exigencias".
En el siglo XX, "parece" que ha habido un ascenso en la igualdad hombre-mujer, después de la incorporación de la mujer al trabajo, verdadera revolución silenciosa en el mundo occidental. Sin embargo, la discriminación sexista, que hoy se suaviza como discriminación de "género", está muy arraigada en las estructuras sociales de nuestra sociedad. Pocas son las mujeres que hoy, aunque más sutilmente, no hayan sido objeto de esta discriminación en el trabajo o en el hogar.
Pero ¿qué sutileza existe en el maltrato y en la violencia doméstica, que se ha cobrado ya en España numerosas víctimas que murieron a manos de sus parejas?.
Hoy, en el mundo occidental de los derechos humanos, parece que hemos vuelto a los peores tiempos. En la prensa aparece el caso de "Los crímenes de Ciudad Juárez": "Desde 1993, 4.300 mujeres han desaparecido y más de 450 han sido asesinadas en la frontera entre México y Estados Unidos. ....en 1994 un Procurador de Justicia denuncia a estas personas violadas, torturadas, estranguladas o apuñaladas, porque "algún motivo dieron"o porque "provocaron a los criminales en su estilo de vida". El Sexismo es todavía un punto de vista dominante. Y en este caso, al sexismo se le une el clasismo. En Ciudad Juárez, a su condición de mujer añaden la de ser trabajadoras de las fábricas de la maquila, mujeres pobres, que no se contabilizan. "Se les asesina porque no logran defenderse, porque a los ojos del criminal su razón de ser es conceder el doble placer del orgasmo y el estertor, porque su muerte suele pasar inadvertida". No cabe más degradación y corrupción. Y, aunque el suceso haya movilizado a escritores, artistas, a Amnistía Internacional, todavía los crímenes siguen impunes.
Creemos que se están cumpliendo las palabras que pronunció Virginia Wolf:
"Las mujeres, durante siglos han servido a los hombres de espejos. Ellas poseían el poder mágico y delicioso de reflejar una imagen del hombre dos veces más grande que el natural. Sin ese poder la tierra sería, probablemente marisma y jungla"

Història d’Internet

Història d’Internet

Per saber com va nàixer Internet, hem de remuntar-nos a l'any 1964. La que ara anomenem xarxa de xarxes va néixer de la mà de Paul Baran, de la Rand Corporation, una de les consultores de futur a nivell tecnològic més importants d'Estats Units i amb una relació molt estreta amb l'administració. Així doncs, Paul Baran va determinar els requeriments necessaris per crear una xarxa ideal d'ordinadors.

Hem de tenir en compte l'època de què parlem. Dins del context de la guerra freda, totes les activitats públiques i moltes de privades es dirigien cap a una política de rearmament. Tot plegat donava a aquest embrió d'Internet una necessitat bàsica, sobreviure a un possible atac nuclear, de manera que si una part de la xarxa quedava inutilitzada, l'altre havia de seguir funcionant redirigint els missatges i la informació cap a altres camins per arribar al destinatari. Per superar aquest escull, va idear-se la innovadora idea d'una xarxa descentralitzada. Si no hi ha un ordinador central que controla tota la xarxa, s'elimina el risc que tocant un sol punt, inutilitzem tota la xarxa. En aquella època, quan només concebien les comunicacions entre ordinadors amb un esquema jeràrquic, aquest fet va representar una important ruptura.

No va ser fins cinc anys més tard, al 1969 que el govern d'Estats Units, mitjançant l'Advanced Research Projects Agency (ARPA), del Departament de Defensa, va desenvolupar una xarxa amb aquest esquema descentralitzat, l'ARPAnet. ARPAnet connectava diferents centres de recerca, universitaris inclosos, que estaven finançats pel Departament de Defensa, perquè estiguessin assabentats dels projectes dels altres i poguessin aprofitar els avanços conjuntament.
Per evitar el monopoli de la xarxa per part dels fabricants, va definir-se un sistema de comunicacions obert i prou senzill perque fós utilitzat per una gran varietat de marques i models. ARPAnet va ser un èxit gràcies a la creació al 1974 per part de Victor Cerf i Bob Kahn d'aquest eficient protocol universal de comunicacions, el TCP (Transmission Control Protocol).
La segona revolució va donar-se al 1982, amb la transformació del TCP al Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que permetia l'interconnectivitat entre xarxes diferents. Aquest va incorporar-se al sistema UNIX, un llenguatge de programació estès per arreu del món, cosa que va permetre a ordinadors de tot el món tenir Internet a l'abast.
Fou al 1986 quan el Govern nord-americà va decidir crear la NFSnet (National Science Foundation net), que connectava les universitats i els centres de recerca d'Estats Units. Al 1990 va desaparèixer ARPAnet, que va ser substituïda per la NREN (National Research and Education Network). La NREN podem considerar-la ja com el nucli d'Internet tal hi com la coneixem actualment, ja que Internet va formar-se amb la NREN i totes les xarxes que van començar a connectar-s'hi. Quan la xarxa va fer evident que era de gran interès pel món empresarial, llavors el govern va deixar de finançar la NFSnet, i va crear una nova superxarxa acadèmica, la VBNS (Very High Speed Backbone Network Service).A partir d'aleshores, la xarxa (podríem dir-ne Internet) va passar a ser finançada per els seus propis usuaris i totalment autònoma.
Cal tenir en compte que el desenvolupament d'Internet no hagués estat possible sense el desenvolupament paral·lel de programes que en facilitaven l'ús. Com el e-mail, ideat el 1971 per Ray Tomlinson; el gopher, creat a la Universitat de Minessota el 1991 o el www, creat al CERN europeu al 1993.
El terme internet, en minúscula, s'utilitza per anomenar un conjunt de xarxes connectades mitjançant routers. Avui en dia, Internet, amb majúscula, és la major xarxa internet del món, amb una jerarquia de tres nivells, formada per xarxes d'eix central (NFSnet), xarxes de nivell intermig i xarxes aïllades.
Per acabar, podem dir que el futur d'Internet ha de ser per força esplèndid, com podreu veure a la ponència vinculada. Cada any que passa el nombre d'usuaris es dobla, i ben aviat podrem disposar a casa de sistemes de comunicació millorats, ara a l'abast d'uns pocs, que faran que poder veure la televisió, escoltar ràdio, videoconferència, rebre, programari i parlar per telèfon mitjançant l'ordinador, se'ns faça cada vegada menys estrany.

La columna

Quan érem capitans
Que em perdone l’estimada Pàmies, amb la lectura de la qual vaig formar-me en la meua llengua, allà pels vint anys.
Però és que els "progres", va trenta anys, érem els capitans del món. Bé, si no del món sencer, sí del món jove i universitari espanyol. Ser progre gojava d’un prestigi total, a prova d’embranzides i avatars diversos. Fixeu-vos si era així, que jo diria que encara tenia prestigi... entre els fatxes!!! Sí, sí, com ho dic, ser progre vestia molt, estava revestit d’un aura magnífica, impagable.
Però avui, ser progre ha passat a ser la pitjor de les càrregues. S'empenyen a què la paraula quede obsoleta, segurament per atacar el seu contingut -progre: innovador, compromés...- que no interessa en l'època del consumisme salvatge. S'associa a trasnochado, demodé o altres adjectius que s'encarreguen de ridiculitzar-la, l'autèntica desmobilització social.
I, per si faltava quelcom, ara Cueto, ens considera analfabets digitals. Podrà concebre's major desgràcia!

Ciberfachas: comentari

Juan Cueto ens mostra, una vegada més, la seua capacitat per dictar sentència, sentar càtedra, crear jurisprudència... O moltes coses més. Però, d'on treu Cueto les seues teories? Del pur i simple no-res, de la més petita anècdota observada, elevada després a categoria universal.
I és que fer periodisme així, és ben fàcil, només s'ha de tenir una afecció a la literatura, i ja està.
On estan les dades per afirmar que les persones de dretes es mouen més per la red?

Informació i societat

No sabem què ens espera després de la "societat de la informació"-SI segons els lingüistes- com, superada l'etapa actual, abordarem el futur. Però el que sí que és cert és que per poder sobreviure en el món actual, per estar integrats, de debò, en el món que ens ha tocat viure, hem hagut de fer un esforç per adaptar-nos a les noves tecnologies en comunicació.

I si dic hem hagut d'apaptar-nos, ja es veu que m'estic referint a algunes generacions, més entrades en anys, perquè, com tots sabem, per la gent jove això no és cap problema, no han de fer cap esforç. Es diria que qualsevol xiquet d'avui ja ve al món amb el manual d'instruccions aprés.

Potser, la fractura digital es produeix no sols entre el Nord i el Sud, sinó també entre distintes capes socials d'un mateix país, entre distintes edats en una mateixa capa i, ai!, entre un i altre sexe. En eixe cas, l'accés a la informació i les seues tecnologies estarà consolidant un mapa de dominacions preexistent.